Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
la Banya
© Fototeca.cat
Península formada en època relativament moderna (existent, però, ja al s XV) amb els al·luvions de l’Ebre a l’extrem meridional del delta.
És unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita Montsià, al terme municipal del qual pertany, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres installacions de les Salines de la Ràpita o de la Trinitat L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya…
pic de la Mànega
Cim
Cim (2 215 m) de la serra que separa la vall Farrera, al N, de la coma de Burg i la Ribalera, al S.
Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega , obert al vessant meridional del pic
plana del Burgar
Depressió d’uns 15 km de longitud, transversal a la Serralada Prelitoral, entre les serres de Cardó i del Boix, a l’oest, i les muntanyes de Tivissa, a l’est, oberta per la riera del Comte, afluent de l’Ebre per l’esquerra, el qual hi ha disposat diverses terrasses.
La part meridional pertany al municipi del Perelló Baix Ebre, i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa Ribera d’Ebre
vall de Lliterola
Vall
Vall de la Ribagorça, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic Perdiguero (3 221 m alt.) i els pics de Cabrioles (3 119 m alt.), fesa pel coll de Lliterola (3 052 m alt.).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola , que alimenta l' estany de Lliterola , l’emissari del qual és el torrent de Lliterola
riera de Banyaloques
Riera
Afluent de la riera de Gotarra, per la dreta dins la conca de l’Onyar.
Neix al vessant meridional de les Gavarres, dins el terme de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, però té el seu recorregut principal dins el de Llagostera Gironès
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
costa de Fora
Costa meridional de la península de la Banya
, al sector meridional del delta de l’Ebre.
Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l’istme del Trabucador 23,88 km 2 , on hi ha les Salines de la Ràpita, pertinença del municipi de Sant Carles de la Ràpita Montsià, a l’altra banda del port dels Alfacs
riu Major
Riu
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal francoespanyol fins a la vora de la seva desembocadura
Montserrat
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividida Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard
riu de Bellera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Flamisell per la dreta.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins el terme de Benés Alta Ribagorça Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamisell a Senterada Pallars Jussà Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca La seva vall és anomenada vall de Bellera