Resultats de la cerca

Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus…

Comprenia l’antiga vegueria de Puigcerdà i la sotsvegueria de Ribes El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça

Fou construït el 1916 per l’Aeroclub de Catalunya en uns terrenys prop de l’estany del Remolar, al costat d’una granja avícola anomenada la Volateria, d’on prengué el nom, al Prat de Llobregat El 1916 s’hi inaugurà l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, que depenia dels Tallers Pujol, Comabella i Cia, més tard Tallers Hereter S’hi provaren els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i s’hi disputaren els primers concursos i competicions esportives Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1000 × 400 m A…

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sotsvegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar 1718, governador militar de la ciutat el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d’Ametller i Pescio 1718, i el primer de la civil, Josep Francesc d’Alòs i de Rius 1718

Nom que prengué l’Aeròdrom de la Volateria quan el 1932 Aeronàutica Naval, dependent del Ministeri de Marina, fou substituïda per l’aviació militar Seguí operant com a aeroport provisional de Barcelona i s’hi continuaren portant a terme les activitats d’aviació esportiva que s’havien desenvolupat fins llavors El 1932 s’hi installà l’escola de pilots Progreso, que, l’any següent, inicià una relació de collaboració amb l’Aero Club Popular, també usuari de les installacions del camp de vol Acabada la Guerra Civil, es fusionà amb l’antic Aeròdrom Canudas o Aeròdrom de Barcelona i amb…

El seu promotor fou l’Aeroclub de Reus, fundat el 1935, el qual uns mesos després adquirí uns terrenys on construí un camp d’aterratge L’any següent ja hi havia en funcionament dues pistes de terreny natural de 1100 × 60 m i 850 × 25 m Després de la Guerra Civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces Actualment té caràcter d’aeroport civil i comparteix les pistes amb l’Aeroclub de Reus i l’escola de pilots Centre d’Estudis Superiors de…

Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de…

Es començà a gestar el 1932 impulsat per Antoni Campmajó, president de l’Aero Club de Sabadell i del Vallès, i per altres polítics i empresaris de Sabadell S’inaugurà oficialment amb un festival acrobàtic l’1 d’agost de 1934, cedit a l’aviació militar i amb autorització per a vols civils El mateix any, s’hi celebrà la III Setmana de Vol Sense Motor, organitzada per la Federació Catalana de Vol a Vela Durant la Guerra Civil fou una base aèria estratègica, s’hi installaren hangars i tallers de construcció d’avions xatos El 1948 l’Aero Club de Sabadell en restablí les activitats i…

Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957 També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’estadi es començà…

Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…