Resultats de la cerca

Situat al carrer de Vila i Vilà, tingué dos noms diferents per imposició política Tenia 33 m de llargada per una mica més de 9 m d’alçària i era cobert S’hi jugava a pala i es feren famosos els “partits vermut”, celebrats a les dotze del migdia, amb les grades plenes Hi destacaren Pere i Antoni Masip, anomenats Pedrín I i Pedrín II , respectivament, considerats els millors especialistes de pala de l’època en frontó petit Altres jugadors destacats foren Ayerbe, Elorriaga, Salamanca, Hurtado, Aramburu, Albalate, Rubio i Irigoyen

Considerat per a molts com la catedral de la pilota a Barcelona, ocupava un soterrani del carrer de Casp, al mateix edifici del Teatre Novedades De gran sumptuositat arquitectònica, gaudia d’illuminació lateral, marcador elèctric, coberta mòbil, calefacció, extractors, àmplia sala d’apostes i xarxa protectora des de la pista de 60 m a la coberta Hi jugaren els millors palistes de l’època Chiquito de Gallarta, Araquistain, Zárraga, Pasai, Aramendia I i Donosti, i també destacats puntistes com Erdoza II, Inchausti, Antoni Palau, Olaso, Salsamendi, els germans Ramos i Azpiri…

Fou inaugurat el 29 de juny de 1922, en una època en què el futbol agafà força embranzida a la ciutat Fou construït per la Unió Esportiva Girona, que s’enfrontà al FC Barcelona en el partit d’inauguració 2-5 La installació tenia 1500 seients i 110 llotges, i era considerada de les millors de les comarques gironines En desaparèixer la Unió Esportiva al final d’aquella dècada, el terreny passà a mans del Girona Futbol Club, fundat l’any 1930, que l’utilitzà fins el 1970, any que s’inaugurà l’Estadi Municipal de Montilivi Fou escenari d’un Catalunya-Brasil 2-2 el 24 de juny de 1934

Creat l’any 1998 a partir d’unes installacions anteriors, és gestionat per una societat integrada per tres entitats gestores el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull Les seves installacions disposen de tres piscines, sala de fitnes, sala d’aeròbic amb bicicleta, tres sales d’activitats dirigides, quatre pistes de tennis de gespa artificial, dues pistes de pàdel, camp de futbol de gespa artificial, pista d’atletisme no homologada, pista de futbol sala, camp de futbol 7, pista de bàsquet, pista poliesportiva de gespa, rocòdrom, boulder i pavelló…

Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…

Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…