Resultats de la cerca

És l’estació pionera a Catalunya conjuntament amb la de Vall de Núria Fou de les primeres a installar remuntadors, amb el teleesquí de Font Canaletes 1943, i la primera a tenir telecadira de l’Estat espanyol, amb el del turó de la Perdiu 1946 Els anys cinquanta s’inauguraren els remuntadors de la Tosa d’Alp i el Puigllançada, les cotes més altes del complex 2445 m L’any 1999 s’inaugurà el telecabina Alp 2500, que comportà la connexió amb la veïna pista d’esquí de Masella El 2012 tenia 61 km esquiables distribuïts en 53 pistes i 15 remuntadors, amb canons de neu artificial També disposa de dos…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1505 m d’altitud L’edifici té dues dependències diferenciades, el refugi, amb quaranta places, i el xalet, amb seixanta places És propietat de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i fou inaugurat el 12 de març de 1952 per donar servei als muntanyencs i esquiadors que anaven a practicar esports de neu a la Molina

Situada a l’entorn del pla de la font Canaleta, a 1700 m d’altitud, s’obrí el 1945 com a estació de la Molina El seu primer telecabina al puig d’Alp 2404 m fou inaugurat el 1955 Disposa de serveis per a la pràctica de diferents especialitats d’esquí alpí i està oberta durant l’estiu per gaudir de l’alta muntanya Ha organitzat sis Copes d’Europa d’esquí alpí, dues Copes del Món de surf de neu i una prova de la Copa del Món femenina d’esquí alpí 2008 El Club d’esquí Supermolina 1950 s’uní a l’escola de la Molina 1960

És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m

Fundada el 1967, té una extensió esquiable de 68 km, amb 56 pistes i 19 variants L’altitud màxima es troba a la Tosa d’Alp 2535 m i la mínima al pla de Masella 1600 m Disposa de divuit remuntadors, cinc telecadires i set teleesquís, a més de nombrosos canons de neu artificial Des del 1999 enllaça amb l’estació d’esquí de La Molina, amb la qual formen el domini esquiable Alp 2500, amb 135 km de pistes També disposa del parc de neu de la Pleta

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a tocar de les pistes d’esquí, a 1490 m d’altitud Fou inaugurat el 6 de novembre de 1955 per l’Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell, entitat que l’any 1970 passà a constituir la Unió Excursionista de Sabadell UES El 1987 la UES batejà el refugi amb el nom de Pere Carné, soci fundador de l’AE Terra i Mar, promotor i mecenes del refugi A l’abril del 2002 el refugi passà a mans privades, però mantingué el nom original Disposa de seixanta places i és base per a la pràctica de l’esquí i l’excursionisme per les muntanyes de la Cerdanya

Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i base d’…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…