Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
el Mèder
© Fototeca.cat
Riu
Subafluent del Ter.
Neix al terme de Muntanyola Osona, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola , i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic És molt aprofitat per les adoberies vigatanes És citat al s X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder , no pas Merder, com a vegades ha estat escrit
baronia de Castellnou de Montsec
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que a la fi del s XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida (cognomenats de Cartellà
), els quals el 1681 la vengueren als Portolà.
Passà després als Rubalcava i als Vilallonga-Babau cognomenats de Portolà Fou reconeguda com a títol del regne el 1801
baronia d’Arbeca
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Arbeca, que el 1106 ja pertanyia als Tarroja.
Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli
baronia de Gelida
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.
Des del s IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan s XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon
baronia de la Granadella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (s XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…
baronia de Vilademuls
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué —ja al sXII— als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió —sembla— dels comtes d’Empúries.
Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes
Camp del Centenari
Futbol
Estadi de futbol de Badalona, seu del Club de Futbol Badalona.
Fou construït l’any 1936, amb capacitat per a 4500 persones S’inaugurà l’11 d’octubre d’aquell mateix any Es disputà un partit entre l’Sport Club, nom que tenia aleshores el Badalona, i el FC Barcelona Pel lloc on era situat el camp, sempre se’l conegué com a Camp de l’Avinguda de Navarra fins que l’any 2003, amb motiu del centenari de la fundació del club, passà a denominar-se Camp del Centenari L'any 2014 es traslladà la gespa artificial del Camp del Centenari al Camp Municipal de Montigalà, on provisionalment també passà a jugar el CF Badalona, i l'any 2015 l'antic estadi fou enderrocat
Xalet refugi Pere Carné
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a tocar de les pistes d’esquí, a 1490 m d’altitud Fou inaugurat el 6 de novembre de 1955 per l’Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell, entitat que l’any 1970 passà a constituir la Unió Excursionista de Sabadell UES El 1987 la UES batejà el refugi amb el nom de Pere Carné, soci fundador de l’AE Terra i Mar, promotor i mecenes del refugi A l’abril del 2002 el refugi passà a mans privades, però mantingué el nom original Disposa de seixanta places i és base per a la pràctica de l’esquí i l’excursionisme per les muntanyes de la Cerdanya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina