Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
puig Cabrer
Muntanya
Muntanya (525 m alt.) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba.
És termenal dels municipis de Valls, la Riba Alt Camp i Montblanc Conca de Barberà
vegueria de Balaguer
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells, i la riba dreta del Segre des de Gerp fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes tret, però, del de Menàrguens D’antuvi Balaguer havia estat cap de sotsvegueria dependent de la vegueria de Lleida El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada…
barranc de Barball
Barranc
Curs d’aigua.
Neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa Terra Alta, i després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca, desemboca a l’Ebre per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre, vora el despoblat de Berrús
els Països Catalans

Mapa dels Països Catalans
Conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes situats a la riba occidental de la Mediterrània.
La major part dels territoris són enclavats dins de l’Estat espanyol Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent i una petita part és dins de l’Estat francès Catalunya del Nord També en formen part un petit estat independent Andorra i una ciutat de l’illa de Sardenya l’Alguer El concepte d’un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al segle XII L’expansió territorial dels segles següents cap al SW continental i el SE marítim, especialment la del segle XIII,…
Llerona
Poble
Poble del municipi de les Franqueses del Vallès, a l’W de Corró d’Avall, a la riba esquerra del Congost.
L’església, esmentada ja el 926, consta com a parròquia des del 1033 l’edifici actual fou refet vers el 1226 i fortificat al s XV S'hi feren forts els remences, i el 1485 hi fou derrotat i capturat el capitost Joan Sala al s XVII fou ampliada amb capelles laterals, i el 1900, amb una ampla capella del Santíssim Els retaules foren destruïts el 1936 al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una imatge gòtica d’alabastre de la Mare de Déu que en procedeix Dins el seu terme hi ha diverses masies importants amb elements gòtics can Gorgs, can Màrgens, ca n'Alemany, ca n'Alrani, can Rovira del Vilar…
Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu

Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu
UE Santboiana / Jordi Elías
Rugbi
Estadi de rugbi de Sant Boi de Llobregat.
Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del…
Serralada Litoral Catalana

Serralada Litoral Catalana vista des del mar
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
el Cinca

El Cinca a Aïnsa
Damgraphy (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent, per la dreta, del Segre.
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…