Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
serra del Coscollar
Altiplà
Altiplà (306 m alt.) llarg i estret, orientat de nord a sud, continuació meridional, més enllà de Raïmat, del gran planell pedregós de la Cerdera, l’extens piedmont que separa les conques del Segre i del Cinca.
Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs Segrià, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la séquia del Coscollar© , derivació d’aquell canal, per l’oriental
el Codony
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Santa Coloma de Queralt, a l’oest de la vila.
La serra del Codony 789 m alt, en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià
pic del Mig
Cim
Un dels cims (3 345 m) de la Maladeta, entre la punta d’Astorg, al NW, i el pic de Corones, al SE.
El coll del Mig separa el pic del Mig d’aquest darrer La cresta estesa entre el pic d’Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig
riu d’Estaüja
El riu d’Estaüja, a Llívia
Anselm Pallàs (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de la Cerdanya, afluent per la dreta del Segre, poc més avall de la confluència amb el riu d’Angost.
És format per la unió del rec de Rivals i de la riera d’Èguet, que davallen del roc de la Calm Separa els termes d’Estavar Alta Cerdanya i de Llívia Baixa Cerdanya
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera
puig de Bassegoda
El puig de Bassegoda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Cim
Cim muntanyós (1 373 m), molt destacat, de les serres interiors del Prepirineu, de plegament alpí, immediates als Pirineus hercinians.
S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa
riu Major
Riu
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal francoespanyol fins a la vora de la seva desembocadura
pla d’Aiats
Cinglera d’Aiats, al Cabrerès (Osona)
© Fototeca.cat
Cinglera
Pla
Plataforma tabular i acinglerada a 1 303 m, de 3-4 km d’extensió i 200-300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal Catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre