Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Castellferran
Muntanya
Contrafort (793 m) occidental del massís de Montserrat, separat d’aquest pel coll de Can Maçana.
Cadinell
Muntanya
Contrafort (2 112 m) meridional de la serra de Cadí, de la qual és separat pel coll de Jovell.
Domina el poble de Josa de Cadí Tuixén, Alt Urgell
Nova Lloreda
Barri
Barri de Badalona situat a ponent del terme i separat del centre de la ciutat per l’autopista A-19.
pica d’Estats
La pica d’Estats, cim del sector central dels Pirineus axials
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.143 m alt.) del sector central dels Pirineus axials, al sector de la frontera estatal de França i Espanya i prop d’Andorra.
És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi…
illa de la Mar
Sector del delta de l’Ebre, al N, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.
el Montcau
Serra
Petita plataforma tabular i acinglerada que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m), al S dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
És termenal dels municipis de Pruit i de l’Esquirol Osona
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó, del Triàsic mitjà, sosté…
coma de Fontnegra
Coma de la vall de Núria, afluent, per l’esquerra, al riu de Núria; és dominada pel puig de Fontnegra
(2 722 m), separat, al S, pel collet de Fontnegra
de la serra de Torreneules.
comtat de Cerdanya
Els comtes de Cerdanya
Geografia històrica
Territori format per l’alta vall del Segre, regit per un comte.
Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844, Carles el…