Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
refugi Josep Maria Montfort

Refugi d'emergència Josep Maria Montfort, congut també com refugi de Baiau
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, al Pallars Sobirà.
També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de Medacorba 2905 m,…
Aeròdrom Josep Civit
Esports aeris
Antic aeròdrom privat, també conegut com Camp d’Aviació Magraners, i que era situat a l’actual barri de Magraners de Lleida.
L’activitat aeronàutica començà el 1911 de la mà del que seria el Reial Aeri Club de Lleida, que hi dugué a terme les primeres pràctiques aèries Propietat de Josep Civit, fou el segon aeròdrom civil que s’installà a Catalunya El 1929 el Reial Aeri Club de Lleida traslladà les seves activitats a l’Aeròdrom d’Alfés, any que també fou inaugurat oficialment l’Aeròdrom Civit El 1933 l’Aeroclub de Lleida hi organitzà una exhibició acrobàtica en què participaren diversos avions de caça El 1950 s’hi inaugurà l’Escola de Pilotatge, que el 1955 es traslladà al Camp d’Alfés El 1957, Josep…
port del Comte
Serra de El port del Comte, Solsonès
© C.I.C -Moià
Collada
Coll (1 692 m alt.) conegut també amb el nom de coll de Port.
És situat entre la serra de Port del Comte , a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa Alt Urgell, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord Solsonès, a la conca del Cardener, al sud hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
baronia de Peramola Pedro de Navarrete [baronia de Peramola]
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i que comprenia també els llocs de Tragó, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga.
Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti
tossal de la Baltasana
Cim
Cim (1 202 m) culminant de les muntanyes de Prades, anomenat també tossal de la Torre, al NE, dins el terme de Prades.
Forma part de la cresta que parteix la conca de l’Ebre riu de Montsant de la del Francolí
Adeba
Localitat
Localitat esmentada a la Cosmografia
de Ptolemeu, situada a la regió dels ilercavons; ha estat identificada amb Batea, amb Amposta i, també, amb Vila-real.
puig de Comanegra
Cim
Cim culminant (1 557 m) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels municipis de Camprodon Ripollès, Montagut Garrotxa, i la Menera Vallespir Al vessant meridional, al collet de la Figuera 882 m alt, fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra
Santa Maria de Gallecs
Ciutat
Nom d’una ciutat projectada (1970), anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès: Lliçà d’Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs
séquia del Cup
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Balaguer, dita també séquia de Balaguer, que pren l’aigua del Segre, per la dreta, dins el terme d’Os de Balaguer i, després de travessar la ciutat i regar les hortes de Balaguer i de Menàrguens, retorna al Segre prop de Torrelameu.
D’origen islàmic, fou refeta el 1155
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina