Resultats de la cerca

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vic, al qual hom annexà el territori de la vegueria de Camprodon, amb Olot i la vall de Bianya i el Ripollès Tenia 76 municipis de jurisdicció reial i 25 de jurisdicció baronial El corregidor, que tenia casa a la plaça del Mercadal de Vic, tenia funció merament representativa a l’alcaldia de la ciutat, però, en canvi, exercia una funció oficial governativa i policíaca Tenia dos lloctinents de corregidor, l’un a Vic i l’altre que residia a Camprodon o a Olot Fou suprimit el 1833, amb la creació de les províncies

Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull

Impulsat pel Club Ciclista Nou Velòdrom, fou inaugurat a l’abril del 1909 al costat del mercat de Sants També conegut com Velòdrom del Cubell, fou l’escenari de l’arribada de l’última etapa del Campionat d’Espanya en ruta 1912, d’alguna edició de la Volta Ciclista a Catalunya i de les 24 Hores Ciclistes en pista 1917 Tenia 133 m de corda i rectes de 3 m d’amplada Al novembre del 1925 entrà en declivi a causa de la construcció del nou velòdrom de Sants, impulsat per la secció ciclista de la Unió Esportiva de Sants al carrer de la Rolanda i inaugurat el 5 de desembre de 1926 S’hi…

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista passaren els…

Comprenia l’antiga vegueria de Puigcerdà i la sotsvegueria de Ribes El corregidor tenia adjunt el comandament militar de la plaça

Situada al terme de Betren, funcionà entre el 1974 i el 1989 Tenia 28 km de pistes esquiables i dos telecadires

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d’ Igualada Tenia dues alcaldies majors, l’una a Vilafranca i l’altra a Igualada

Fundat el 1878 per Manuel Solé, fou un dels primers gimnasos de Barcelona S’hi practicava la gimnàstica, tenia una sala d’esgrima que dirigí Josep Bea i Joan Baptista Grau, disposava de banys i oferia servei d’hidroteràpia i massatge Hi anava la burgesia catalana i al final del segle XIX organitzà vetllades gimnàstiques, recreatives i culturals Fou pioner en la implantació de diferents esports a Barcelona i a les seves installacions es gestaren nombroses entitats esportives L’any 1899 acollí la sessió constitutiva en què Joan Gamper fundà el FC Barcelona, i fou seu del club blaugrana 1899-…

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Manresa i Bages i de les sotsvegueries de Berga, Lluçanès i Moianès Tenia un corregidor a Manresa i un lloctinent a Berga Subsistí fins el 1839

Comprenia les antigues vegueries de Cervera i d’Agramunt i la sotsvegueria dels Prats de Rei Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix El primer corregidor designat 1718 fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero