Resultats de la cerca
Es mostren 667 resultats
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
séquia de la Mola
Canal de regadiu de la Llitera, derivat del d’Aragó i Catalunya, que pren l’aigua a l’W del Tamarit, passa prop del Gaió i del Torricó i desguassa a la clamor d’Almacelles.
Cabanera Reial de la Portella
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Portella_de_Rin_de_la_Carrasca.jpg)
Aspecte de la Cabana Reial de la Portella
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Ruta de transhumància a la Franja de Ponent, entre Ontinyena i la vall de Benasc.
De sud a nord, passa per Montsó, Barbastre, Juseü, Salanova, el Villar i la Pobla de Roda per la vall de l'Isàvena La ruta continua pel camí del Pedregal, a la serra del Jordal, vers Rin de la Carrasca Després continua per l'obaga del Jordal fins a Vilacarle, i d'aquí fins als banys de Benasc, la vall d'Estós, etc
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.
La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí…
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro…
Weser
Riu
Riu d’Alemanya, format pel Werra i el Fulda, que s’uneixen a Münden (440 km).
Al curs superior travessa encaixat el Wesergebirge, i després de Minden entra a la plana del Nord, la qual travessa amb un curs lent i formant nombrosos meandres Rep l’Aller, afluent principal, i aigua avall de Bremen desemboca a la mar del Nord, formant un profund estuari Importants treballs de condicionament l’han convertit en una important via de navegació
Ratingen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, entre el Rin i el Ruhr.
Consta d’un nucli antic església parroquial romanicogòtica i de barris industrials, on són fabricades màquines eines per a les indústries de la conca del Ruhr
Bonansa
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la conca de la Noguera Ribagorçana, que forma el límit oriental del municipi i recull les aigües de les rieres de Sirès, de Montot i de la Mola, que drenen el terme.
Els contraforts septentrionals de la serra del Cis en formen els principals accidents, i és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc L’agricultura és quasi totalment de secà dels conreus tradicionals subsisteixen els cereals 9% i ha desaparegut la vinya a favor del farratge 88% Les terres de conreu són explotades en un 69% per llurs propietaris La ramaderia disposa de 3580 caps de bestiar oví i 183 caps de boví Una indústria extractiva explota les pedreres El poble 60 h agl 1981 1250 m alt, a l’esquerra de la riera de la Mola, havia format…
Calaceit
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi,…
Coblença
![](/sites/default/files/media/FOTO/Koblenz.jpg)
Plaça de la Ciutat Vella de Coblença, Alemanya
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la confluència del Mosel·la i el Rin.
El seu emplaçament fa que sigui el centre comercial del land , amb un tràfic portuari molt important La seva indústria és derivada principalment de l’agricultura vi, pells, aliments, paper unes altres indústries són les de maquinària, de pianos i del vidre És també un centre turístic Encreuament de ferrocarrils i port fluvial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina