Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Flensburg
Ciutat
Ciutat i port del land de Slesvig-Holstein, Alemanya, al fons del fiord de Flensburg, a la mar Bàltica.
El port, a més de l’activitat pesquera, trafica en gra, en fusta, en carbó i en arròs Hi ha construcció naval i mecànica i indústria del coure, de productes químics i d’instruments d’òptica
les Viles de Turbó
Poble
Poble (1.369 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al vessant sud-occidental del massís del Turbó.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Al segle XIX formà part del municipi de Vilacarle Vora la carretera de Campo a la Pobla de Roda hi ha el balneari de les Viles de Turbó , en activitat
Hanau
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
Port fluvial al Main, és un centre comercial de joieria i de talla del diamant, activitat que es remunta al s XVI Les altres indústries són la cervesera, els productes químics, articles de goma, aparells elèctrics i les matèries plàstiques
Hilden
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada a la vora de l’Itter, tributari del Rin al SE de Düsseldorf, és centre fabril, amb indústria siderometallúrgica, adoberia, fabricació de maquinària, activitat tèxtil i producció de pintures i vernissos Conserva part d’antigues fortificacions i una església del segle XII
Bottrop
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr.
D’activitat essencialment minera, és alhora un nucli industrial acereries i un port fluvial vora el canal Rin-Herne La ciutat sorgí al s XIX a l’emplaçament d’una petita vila Borgthorpe a l’edat mitjana en desenvolupar-se la indústria del carbó a la conca del Ruhr
Celle
Ciutat
Ciutat del land
de la Baixa Saxònia, Alemanya, en el riu Aller, al NE de Hannover.
Antiga artesania de la cera, des del 1698, també és tradicional l’activitat de tintoreria Té fabricació de components electrònics, aïllants, productes tèxtils, equipament per a mines, potasses, petroli El nucli antic d’Altencelle mostra exemplars d’edificis dels s XVI al XIX, amb embigats de fusta vista
Freiberg
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
És situada en un replà, al peu de l’Erzgebirge, a la vora esquerra del Mulde de Freiberg, afluent, per l’esquerra, de l’Elba Centre d’activitat minera, d’antiga tradició, amb foneries de plom, zinc, níquel i estany Indústria tèxtil, instruments d’òptica, equip elèctric i electrònic, treball del cuir i del vidre i eines agrícoles La catedral, refeta al s XV, conserva un portal amb estàtues també del s XV
Heidelberg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Neckar.
Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats…
Castigaleu
Municipi de la Baixa Ribagorça, a la vall alta del riu de Queixigar, que travessa el terme de N a S, engorjat, en el primer sector.
És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró Gran part del territori és cobert de boscs roures i carrasques i de pasturatges La tradicional activitat del carboneig desaparegué L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals blat i ordi Hi ha ramaderia bestiar de llana i porcí, que ha anat creixent a llarg dels anys La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona El poble 44 h agl i 59 h diss 2001 836 m alt és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a sant…
la Torre de Vilella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del riu de Mesquí, límit oriental del terme.
El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del sector més pla…