Resultats de la cerca

D’estil romànic la restaurada capella de Sant Jaume de Castellbell dita impròpiament de Marganell, a la dreta de la riera d’aquest nom Data del segle XII i fou possessió del monestir de Santa Cecília

És cap de municipi d' Aïnsa i Sobrarb Fou capital de l’antic territori de Sobrarb al segle XI Conserva una església romànica del segle XII i part dels murs medievals i del castell residencial Fou incendiada per les tropes de Felip V durant la guerra de Successió

Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…

La població, estable fins el 1930, ha disminuït en més de la meitat des d’aleshores El conreu de regadiu 400 ha aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants El secà vinya, cereals i oliverar ocupa unes 820 ha, i a les terres no conreades 2800 ha, cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum Al segle XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda Les terres de conreu estan força repartides i…

La fàbrica, fundada el 1874 pel manresà Esteve Burés i Arderiu, era de les més importants de la comarca No és pròpiament una colònia, ja que a part els molts edificis i serveis de caràcter collectiu propietat de l’empresa, hi abunden les cases de particulars El 1915 es fundà l’entitat musical l’Orfeó la Formiga, que el 1939 canvià el nom pel de Capella de Música Burés El nucli tenia 352 h el 2001 i la festa major del Burés és el 15 d’agost

En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718

Pertangué ja al s XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del s XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli