Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…
la Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al seu pas pel congost de Mont-rebei
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també…
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
el Vallès
Subregió natural i històrica del llevant del Principat de Catalunya que, per la seva importància excepcional més que no pas per diferències acusades, ha estat dividida en dues comarques: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
El nom, que alludeix a un conjunt de valls poc diferenciades, ha assolit ressonàncies de prestigi popular com el Vallès no hi ha res perquè hom la considera modernament la comarca més completa de Catalunya i, en l’aspecte econòmic, la consideració no sembla gratuïta Més de mitja subregió és constituïda per la depressió del Vallès , fragment de la Depressió Prelitoral Catalana comprès entre el Llobregat i la Tordera, que davalla lentament de 350 m NE a 50 SW La depressió del Vallès fou originada pel joc de dues falles paralleles, distanciades vora el Llobregat uns 20 km, que fins a la vall…
monestir de Sant Cugat del Vallès

Vista de la façana principal del monestir de Sant Cugat del Vallès
Gabriel Serra
Abadia
Abadia benedictina situada dins la població de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…