Resultats de la cerca

La situació Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça Prop del monestir hi ha la capella romànica Sant Pau , que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra , d’on sorgí el nucli de les Ferreries L’edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del segle XI És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes…

Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…

La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…

Situació i presentació El terme municipal de Llavorsí, de 68,51 km 2 , és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d’Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia Limita al N amb la Guingueta d’Àneu, al NE amb Vall de Cardós, a l’E amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò aquest darrer de l’Alt Urgell, al S amb Soriguera i a l’W amb Rialb El territori és muntanyós Les elevacions que emmarquen la vall de Baiasca al NW sobrepassen escassament els 2000 m, amb 2044 m al Cap Major, cim del qual parteix una carena en…

Situació i presentació L’actual municipi d’Alt Àneu, de 217,76 km 2 , es creà l’any 1970 a partir de la fusió dels termes d’Isil, Son i Sorpe amb el terme de València d’Àneu Limita al N amb el departament francès de l’Arièja, de la regió occitana de Comenge, a l’E amb la Guingueta d’Àneu i Esterri d’Àneu, al S amb Espot i a l’W amb Salardú Vall d’Aran El terme d’Alt Àneu inclou, a més del poble de València d’Àneu, centre històric de la vall i cap administratiu del municipi, els pobles d’Isil, Alós d’Isil, Àrreu, Son, Sorpe, Isavarre i Borén i el nucli de la Bonaigua 16 h el 2005 El terme és…

Situació i presentació El terme municipal d’Espot, de 97,30 km 2 , al sector sud-occidental de la Vall d’Àneu, en contacte amb el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, comprèn tota la vall d’Espot, que aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa en forma de vall suspesa, d’origen glacial, separada de la principal per graus de confluència El municipi limita al N amb els termes d’Alt d’Àneu, Esterri d’Àneu pel pic de Quartiules i la Guingueta d’Àneu, que també hi confronta pel sector E i SE al S termeneja amb Rialb, amb Sort i la Torre de Cabdella Pallars Jussà, i a l’W amb Vall de…

Situació i presentació L’actual municipi de Soriguera, de 106,39 km 2 , es creà el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d’Estac Limita al N amb Sort, Rialb i Llavorsí, a l’E amb Montferrer i Castellbò, al SE amb Noves de Segre ambdós de l’Alt Urgell i al S i a l’W amb Baix Pallars El terme de Soriguera confronta en bona part, a llevant, amb la comarca de l’Alt Urgell, seguint aproximadament el camí a Sant Joan de l’Erm Vell, santuari al vèrtex més septentrional del terme, ja dins el municipi de Montferrer i Castellbò A tramuntana, pel serrat de Sant Feliu i…