Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
el Montsec d’Estall
Serra
Sector ponentí del Montsec, entre la Noguera Ribagorçana i el riu de Queixigar.
Ocupa uns 10 km de llarg per 2 d’ample, i s’eleva de 1000 a 1329 m alt Separa l’antic municipi baix-ribagorçà de Fet S del de Viacamp i Lliterà N, on comença la clotada d’Areny El trànsit, impossible pel congost de Mont-rebei, és atret per Benavarri a la vall del Guard
Barinas
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela.
La capital és Barinas Comprèn part de la serralada de Mérida, un ample peu de muntanya i, en una superfície molt més gran, llanos La temperatura mitjana és de 26-27°C La pluviositat és força elevada Els rius, nombrosos i cabalosos, desemboquen a l’Apure El peu de muntanya, lliure d’inundacions en l’època de pluges, reuneix la major part de la població, la qual augmentà ràpidament des del 1941 fins al 1969 a causa del desenvolupament de l’agricultura, de la ramaderia i de l’explotació forestal i petroliera Les ciutats principals són Barinas, Barinitas, Obispos i Ciudad Bolivia…
vall d’Estós
Vall de la Ribagorça, dins el terme de Benasc, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila.
La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Posets i Anyescruces la separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Posets i les tuques d’Ixeia, de la qual davallen la coma de la Paül i les valls de Bardamina, Turmo i Vaticelles al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyescruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós 2532 m alt A la part alta de la vall, a la confluència amb…
golf de Paria
Badia
Petit mar insular d’Amèrica del Sud, de 160 km de llarg i 65 d’ample, entre l’illa de Trinitat, a l’E, la península de Paria, al N, i la costa de Veneçuela, al SW.
L’aigua hi té poca fondària, i el port més important és Port-of-Spain, a Trinitat
Amazones
L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…