Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sabine
Riu
Riu de Texas i Louisiana, EUA (800 km de longitud i 26 950 km2 de conca).
Neix prop de Dallas i desguassa al golf de Mèxic per l’albufera homònima Marca el límit entre Texas i Louisiana
Saint Helens
Volcà
Volcà de la serralada de les Cascades, a l’estat de Washington, EUA.
Després de més d’un segle d’inactivitat la darrera erupció data del 1857, al març del 1980 inicià una nova etapa eruptiva que començà amb lleus terratrèmols i petites emissions de gasos i cendres, i culminà el 18 de maig del mateix any amb una violenta explosió que desplaçà 2,7 km 3 de roca i marcà el començament d’una intensa erupció
Red River
Riu
Riu dels EUA, afluent, per la dreta, del Mississipí (1 638 km).
Neix al Llano Estacado, al N de Texas, amb el nom de Palo Duro Canyon Marca la frontera amb Oklahoma, entra en un racó SW d’Arkansas i travessa la Louisiana A l’època de les crescudes és navegable fins a Fulton Arkansas, 900 km aigües amunt La part superior de la seva conca és bastant àrida, mentre que la mitjana i la inferior són constituïdes per fèrtils terres rogenques que han donat nom al riu Escenari de diversos fets d’armes durant la guerra de Secessió, el seu nom ha estat popularitzat en cançons alguna d’elles traduïda al català
la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
Sant Esteve de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.
La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…
Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…