Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Móra
Antic poble
Antic poble i castell (dit castell de Montmagastre o Momagastre) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), aturonat a 769 m alt, en un contrafort oriental de la serra de Sant Quiles, al SE de Peralta.
El castell fou conquerit als musulmans el 1083 pel comte Ermengol IV d’Urgell L’església de Sant Miquel fou donada el 1091 pel comte a la canònica de Solsona Actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Móra
la Móra
Despoblat
Despoblat del municipi de Lasquarri (Baixa Ribagorça), situat al N del cap del municipi.
punta de la Móra
© Fototeca.cat
Promontori de la costa del Tarragonès, entre Tamarit i la platja Llarga, a llevant de Tarragona, que tanca per ponent la platja de la Móra
.
Al seu extrem hi ha l’antiga torre de defensa dita torre de la Móra Hom ha identificat aquest indret amb la Porrassa , on segons la Crònica tocà el vaixell del rei Jaume I al retorn de la conquesta de Mallorca Actualment és urbanitzada i hi ha un important càmping
Torre de la Móra
© Fototeca.cat
la Móra de Montanyana
Poble
Poble (6 h [1960]; 838 m alt) del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), situat al vessant meridional de la serra de Palleroa, a l’interfluvi dels barrancs de Palleroa i de Sant Joan.
La seva església depèn de la de Montanyana
Tamarit
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat.
La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic
Lasquarri
© Ajuntament de Lasquarri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, situat en gran part a la ribera de l’Isàvena, a l’esquerra del riu, aigua amunt del barranc de la Ribera, límit occidental del terme.
El territori és accidentat, al S, per la serra de l’Ametllera 1115 m alt, que forma part de la del Castell de Llaguarres Al vessant meridional d’aquesta serra, comprèn un sector de capçalera de les valls dels rius Guard i de Queixigar, i, més al S, el terme separat i poble de les Segarres Altes Gran part del terme és boscada rouredes i alzinars, i fou afectat per la reforestació de l’estat del 1953 Les terres de conreu ocupen el 30% del terme blat, ordi, civada, farratge, vinya i ametllers Ramaderia ovina i porcina La vila 160 h 1996 648 m alt és a la vora d’un barranc afluent al de la Ribera…