Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
pic de Paderna
Muntanya
Contrafort (2 621 m) nord del massís de la Maladeta, dins el municipi de Benasc (Ribagorça), a l’E de la tuqueta Blanca.
Domina l' estany de Paderna 2 225 m alt, a la capçalera de l’Éssera, prop del qual hi ha el refugi de la Renclusa
pic de Clarabide
Cim
Cim (3 028 m) situat a la línia de crestes entre l’Alta Ribagorça i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina, juntament amb la Forca de Clarabide 2 857 m alt, el circ de Clarabide , al qual hom accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide 2 664 m alt
pic de Comaloforno
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
congost d’Ovarra
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
Viacamp
© Xavier Varela
Poble
Poble i cap del municipi de Viacamp i Lliterà, Ribagorça (860 m alt).
És situat en una elevació, al NW del terme, a la capçalera del barranc de Viacamp , afluent per l’esquerra del barranc de Queixigar dins el terme de Tolba L’església parroquial és dedicada a sant Esteve i les restes del castell una torre circular de 10 m d’altura i murs de 2 m de gruix, obra del segle XI són situada al capdemunt del turó que domina el poble
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
Monesma de Ribagorça
© Fototeca.cat
Antic municipi de la Ribagorça, annexat el 1970 al de Queixigar (llevat de l’antic terme de Sant Esteve del Mall d’aquest darrer municipi, annexat al de la Pobla de Roda), que formen l’anomenat Monesma i Queixigar.
L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró i Soliveta L…
Sant Orenç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sopeira (Ribagorça), situat en un planell que domina la vall d’Aulet.
És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç El lloc és esmentat ja el 1249 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra Al NE del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles, al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm
Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada,…
les Llagunes
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa.
La seva església depèn de la parròquia de Seniu Formava municipi al s XIX