Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
el Campell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera.
És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs…
Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
Vila-sana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal formà part de l’Urgell fins l’any 1988, i fins el 1940 formà part del municipi de Castellnou de Seana El terme que li fou adjudicat comprèn el poble de Vila-sana i la caseria de la Novella limita amb els municipis de Castellnou de Seana E, Ivars d’Ugell i Linyola N, el Poal, el Palau d’Anglesola W i Golmés S El territori, que el Riu Corb travessa pel sector SW, forma part del sector regat pel canal d’Urgell i vers el NE comparteix amb els termes veïns d’Ivars d’Urgell i Castellnou de Seana una zona endorreica, amb el clot del Conill…
Sidamon
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…
Barbens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de Tornabous,…
Linyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Linyola, de 28,66 km 2 d’extensió, és situat al sector septentrional del Pla d’Urgell El 1988 se segregà de la comarca de la Noguera i fou inclòs a la nova comarca del Pla d’Urgell Confronta amb els municipis noguerencs de Bellcaire d’Urgell al N, Penelles a l’E i Vallfogona de Balaguer a l’W amb Ivars d’Urgell també a l’E, el Poal i Vila-sana al S i Bellvís i l’enclavament d’Arrufat pertanyent a aquest mateix municipi a l’W, tots de la seva mateixa comarca El terme és regat pel canal del Sió, a tramuntana i a llevant, i pel Riu Corb, a migdia Hi…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…