Resultats de la cerca
Es mostren 1209 resultats
Sant Aventí
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Torlarribera (Baixa Ribagorça), a l’E del poble, al camí de Beranui; depenia de la parròquia de Torlarribera.
Santa Susanna
Monestir
Antic monestir cistercenc (modernament de la Trapa) del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya, al municipi de Maella (Matarranya).
Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al s XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs, emigrada de França…
Santa Ponça
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), al S del terme, entre la cala de ses Penyes Roges i la cala de Santa Ponça, que s’obre vers ponent al sector meridional de la península d’Andratx, al S de Peguera.
A la vora septentrional de la bocana s’alça la torre de defensa dita castellot de Santa Ponça , obra del s XIV, que, igual com la veïna possessió de Santa Ponça, pertanyia, a mitjan s XVIII, al marquès de Bellpuig S'hi ha desenvolupat modernament un important centre turístic amb més de vint hotels i un gran nombre d’apartaments En aquest indret, el 10 de setembre de 1229 desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca Inicialment hom havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta Tot i que els sarraïns s’…
Santanyí
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós…
Santanulla
Caseria
Caseria de l’antic municipi de Torlaribera (Baixa Ribagorça), prop de Vilacarle, a l’esquerra del torrent de Vilacarle.
Sant Antoni de Calaceit
Poblat ibèric situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al s. de Calaceit (Matarranya).
És un dels més grans i dels més ben coneguts de la comarca Excavat extensament pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de PBosch i Gimpera 1915-19 i publicat en detall per Francesca Pallarès 1965 És protegit per una bona muralla conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents Fou habitat durant els s V-III aC Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona
Sant Antoni
Caseria
Caseria del municipi de Monesma i Queixigar (Baixa Ribagorça), al SW de Badies, camí de Castigaleu.
Formà part de l’antic terme de Monesma de Ribagorça
Sant Andreu de Barravés
Abadia
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés, al municipi de Montanui (Ribagorça).
La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet
canal de Saidí
Canal derivat del canal d’Aragó i Catalunya
; pren les aigües als alts de la Menudella, al límit entre els termes de Sant Esteve de la Llitera i de Montsó (Aragó), amb 15 m 3
d’aigua per segon.
Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme Baix Cinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina