Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Terrassa
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, vora el barranc de Vacamorta.
ràpid de Tapioles
Antic ràpid de l’Ebre, dos km aigua amunt de Mequinensa (Baix Cinca), actualment cobert per l’aigua del pantà de Mequinensa.
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
el Talló d’Aulet
Serra de la Ribagorça, de direcció E-W, continuació de la serra de Sant Gervàs a l’W de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on forma l’estret de Sopeira, aigua avall d’Aulet, dins el terme de Sopeira.
Culmina a 1 501 m alt tossal de les Cornasses a ponent d’aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d’Aulet 1 490 m alt
pic de la Tallada
Cim
Cim (2 970 m) de la serra que separa les valls de les Salenques (Montanui, a la Ribagorça) i la de Mulleres (Viella, a la Vall d’Aran).
Suïls
Llogaret
Llogaret del municipi de les Paüls (Ribagorça), a l’esquerra de l’Isàvena.
Suferri
Església
Caseria
Església, dedicada a Sant Quirze, i caseria del municipi de Torres del Bisbe (Baixa Ribagorça), fins el 1969 del de Jusseu, situat entre aquests dos pobles. Actualment està annexat al municipi aragonès de Graus.
Suerri
Caseria
Caseria del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui.
la Sosa
Riu
Curs d’aigua de la Llitera, afluent, per l’esquerra, del Cinca.
Format a Tramessoses, al límit dels termes de Sanui i de Sant Esteve de Llitera, per la unió de la Sosa de Peralta que neix al vessant meridional de la serra de la Corrodella, vora la Cogulla, i que passa per Calassanç i Peralta de la Sal i la Sosa de Sanui que es forma per la unió de diversos barrancs, a Sanui s’uneix al seu collector després de passar per Montsó Aragó L’aigua és d’alta salinitat
Sos
Poble
Poble del municipi de Sessué (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al SE del cap del municipi.
De la seva església parroquial Sant Andreu depèn la capella de Santa Llúcia A mitjan s XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué