Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Torrebaró
Poble
Poble (833 m alt) del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), al vessant oriental de la serra de l’Almúnia.
La seva església és dedicada a la Mare de Déu de Valldeflors
la Torre
Caseria
Caseria del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), en un coster que domina la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle.
la Torre
Caseria
Caseria del municipi de Monesma i Queixigar (Ribagorça), fins el 1970 del de Monesma de Ribagorça, aturonat a 1 041 m alt, al NW del castell de Monesma.
la Carlania de Gistau
Despoblat
Despoblat d’Aragó (província d’Osca), al municipi de Seira, Ribagorça, al límit amb la vall de Gistau.
plans de Cardell
Plans de l municipi de Fraga (Baix Cinca), al sud de la carretera de Barcelona a Saragossa, que formen, juntament amb els de Buriat, la zona més oriental de l’altiplà dels Monegres.
Es conserva l’església romànica i restes d’època paleocristiana i visigòtica
la Canyada de Beric
Municipi
Municipi del Matarranya, al vessant meridional de la serra de Cirerals (925 m).
És drenat pel barranc de la Canyada , que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta La major part del territori és ocupada per boscs de pi blanc, intensament explotats, per matolls, especialment romaní, i erms L’agricultura és predominantment de secà ametllers, olivera i cereals Té importància el bestiar oví i porcí A la vall del barranc de la Canyada hi ha diversos jaciments d’argila refractària en explotació i una pedrera de granit La vila que agrupa la totalitat de la població del municipi, canyadins 738 m alt és a la dreta del barranc Fou de la jurisdicció de l’orde de…
la Canota
Zona lignitífera a l’esquerra de l’Ebre, entre Mequinensa (Baix Cinca), Almatret i Seròs (Segrià), l’explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.
La mina del sector de Seròs, que començà les extraccions el 1862, i explotada per la societat Minera del Baix Segre, tancà definitivament les seves portes el 2010
el Canar
Llogaret
Llogaret i antic terme (3,19 km2) del municipi de Peralta de la Sal (Llitera), a l’antic terme de Gavasa, situat 6 km al sud de Gavasa.
Canals
Indret de Fraga (Baix Cinca), a l’esquerra del Cinca, on es troba l’estació ibèrica del Pilaret de Santa Quitèria (s. III i II aC), prop de Vil·la Fortunatus.
Camporrells
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Ribagorça, a la zona de contacte entre la Depressió Central i els primers plegaments pirinencs: Montferrús (774 m) i el Molar (752 m) al NW, el Volterol (855 m) al SW, i el picot de Minquillí (873 m) al SE.
Entre aquests plecs s’estenen les fondalades margoses on se situen el poblament i els conreus La zona forestal ocupa unes 1300 ha, de les quals 375 són de bosc de fusta, 250 de garrigar i 670 de bosc de llenya i les pastures 200 ha A l’extrem nord-oest hi ha un petit pantà natural l’aigua del qual és aprofitada a través de séquies per l’agricultura i que alimenta el riu Pedrissa anomenat després séquia del camí del Pubill , afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana, que a través del congost de Camporrells penetra al terme de Valldellou Hom conrea un 30% de la superfície del terme Els…