Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
la Ginebrosa
Municipi
Municipi del Matarranya, a la vall del Guadalop, aigua amunt de la seva confluència amb el Bergantes; aquest, al seu darrer tram, forma el límit occidental del terme.
És accidentat, al sector nord-est, per la serra de la Ginebrosa 888 m alt, continuació occidental de la serra de Cirerals, que forma la divisòria d’aigües entre el Guadalop i el riu de Mesquí El sector a l’esquerra del Guadalop és drenat pel barranc de la Canaleta La zona forestal, que ocupa unes 4 200 ha, és poblada de pins i matollar El regadiu 228 ha, on hom aprofita l’aigua del Bergantes, és destinat a blat 150 ha, ordi, alfals, patates i llegums Al secà hom conrea cereals 170 ha, ametllers i, sobretot, vinya 1 100 ha i oliveres 500 ha Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i…
tuca del Ginebró
Cim
Cim (2 712 m) de la serra que separa les valls d’Estós i de Grist, a la vall de Benasc (Ribagorça), entre el pic d’Escorbets i les tuques d’Ixeia.
Ginast
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la vall de Barravés, al N del terme, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve Formava un municipi independent al s XIX
Gia
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2.512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira.
La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor
Getsemaní
Granja pertanyent al col·legi escolapi de Peralta de la Sal, dins el terme municipal de Baells (Llitera), prop de Sorita de Llitera.
serra de la Gessa
Serra
Alineació subpirinenca de la Llitera, la més meridional, en contacte amb la Depressió Central, que s’estén des del Cinca (Aréstoles) fins a la Noguera Ribagorçana (Andaní), després de la qual és continuada per la serra Llarga, entre Alfarràs i Balaguer.
Constitueix un anticlinal de 2 a 3 km d’amplària i que només excepcionalment assoleix els 500 m alt
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui
Gavàs
Vista del poble de Gavàs
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de la Múria, a l’esquerra del riu de Gavàs.
Aquest riu neix al massís del Turbó, al port de les Ares la capçalera és anomenada riu de les Ares , drena la vall de la Múria i aflueix a l’Éssera per l’esquerra, a l’entrada del congost de Ventamillo La muntanyeta de Gavàs 2069 m alt separa les valls de la Múria i de Bardaixí La parròquia és dedicada a sant Jaume
Gavarret
Llogaret
Llogaret del municipi de Bonansa (Alta Ribagorça), en un coster, al vessant esquerre de la vall del barranc de Sirès.
Depenia de la parròquia de Sirès
barranc dels Gascons
Barranc
Cova
Prehistòria
Barranc del terme de Cretes (Matarranya), afluent, per la dreta, del barranc de Calapatar, on el 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres.
Foren arrancades vers el 1924 i han desaparegut Les representacions eren figures de bèsties cérvols, cabres i caçadors amb arc