Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Espolla
Caseria
Caseria del municipi de Bonansa (Alta Ribagorça), al nord-oest de Sirès.
Espluga de Fet
Despoblat
Despoblat del municipi de Viacamp (Baixa Ribagorça), al sud-oest del poble de Fet, esmentat ja el 1048.
coll d’Espina
Coll (1 396 m) que comunica la capçalera de l’Isàvena amb la vall de Barravés (Ribagorça).
Espés

Aspecte del poble d'Espés
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça).
És dividit en dos nuclis Espés de Dalt o de Sur , enlairat damunt el pic d’Espés , i Espés de Baix o de Jus , al vessant del pic L’església de Sant Vicenç d’Espés de Dalt conserva un portal romànic i és sufragània de la de Sant Martí d’Espés de Baix Espés de Dalt, a partir del segle XII, fou dels barons d’Espill Els dos nuclis es fusionaren com a municipi al segle XIX, juntament amb el llogaret d'Abella Més tard foren integrats al terme de Nerill, annexat el 1966 a les Paüls
vall de Barravés

La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…
mall Barrat
Cim
Cim (2 979 m) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc (Ribagorça) de la vall de Lis (Comenge), a l’E del pic de Bom.
vall de Barrancs
Vall de la Ribagorça (Benasc), entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran, drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto.
Aquest riu, després de formar l' estany de Barrancs 2 380 m alt, es precipita al forat d'Aigualluts Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs 2 892 m alt
vall de Bardamina
Coma de la vall de Benasc (Ribagorça) que davalla del pic de Bardamina (3.079 m), al NE del pic de Posets; al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.
vall de Barbarissa
Vall del municipi de Saünc (Ribagorça), capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.
És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarissa 2672 m alt passant pel coll de Barbarissa , que comunica la vall de Benasc amb la vall aragonesa de Gistau Al centre d’aquesta vall hi ha l' estany de Barbarissa , un dels més grans de la regió de Posets, i l' estany petit de Barbarissa
Ballarín
Masia
Masia i antiga quadra del terme d’Espluga, a la part de l’antic municipi de Merli, avui agregada a Foradada de Toscar (Baixa Ribagorça), a la part actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina