Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
Sant Feliu de Veri
Poble
Poble (1 415 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que comprèn, a més, els pobles de la Múria, Buielgues, Dos, Veri, Sant Martí d’Estet i Gavàs), que aflueix, per l’esquerra, a l’Éssera, al congost del Ru.
Sant Esteve del Mall
Aspecte del despoblat de Sant Esteve del Mall
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), que fins el 1970 formà part del municipi de Queixigar, del qual fou fins abans del 1920 el centre administratiu.
Es troba al cim d’un serrat que separa les valls de l’Isàvena i del seu afluent per l’esquerra, el barranc de Sant Esteve , contrafort meridional de la serra del Cis De la seva església parroquial Sant Esteve, consagrada el 1124, depèn el santuari de Sant Sadurní del Mall El lloc és esmentat ja al segle X s’hi fortificà el comte Ramon II de Ribagorça per a la conquesta de Roda
Sant Esteve de Llitera
Sant Esteve de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, estès en gran part a la dreta de la Sosa, en part límit septentrional del terme, accidentat per la serra de la Gessa (529 m alt), que marca la separació entre la baixa i l’alta Llitera, i regat en el seu sector meridional per les aigües del canal d’Aragó i Catalunya.
La part muntanyosa és en part coberta de pinedes i carrascar Es conreen 5012 ha, de les quals 2757 són de regadiu el 55% i 2 555 de secà Els conreus principals són els cereals l’ordi 1846 ha i el blat 1746 hi ha a més, 22 ha de civada i 2 de sègol L’alfals ocupa 267 ha i d’altres farratges 196 Hi ha 185 ha d’ametllers, 138 d’oliveres, 63 de pomeres, 42 de presseguers, 77 d’hortalisses, 28 de llegums, 34 de patates, i 24 de pereres, 18 de vinya i 9 de gira-sol La ramaderia és important 2500 caps de porcí, 3000 d’oví i més de mil de boví Hi ha també avicultura 4000 caps d’aviram i…
Sant Bartomeu del Torricó
Església
Església del municipi del Torricó (Llitera), al SW del poble, al límit amb el terme de Tamarit de Llitera.
És romànica, de petites dimensions, amb dos absis, un a cada extrem de la nau
Sant Aventí
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi de Torlarribera (Baixa Ribagorça), a l’E del poble, al camí de Beranui; depenia de la parròquia de Torlarribera.
Santa Susanna
Monestir
Antic monestir cistercenc (modernament de la Trapa) del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya, al municipi de Maella (Matarranya).
Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al segle XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs,…
Santanulla
Caseria
Caseria de l’antic municipi de Torlaribera (Baixa Ribagorça), prop de Vilacarle, a l’esquerra del torrent de Vilacarle.
Sant Antoni de Calaceit
Poblat ibèric situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al S de Calaceit (Matarranya).
És un dels més grans i dels més ben coneguts de la comarca Excavat extensament pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de PBosch i Gimpera 1915-19 i publicat en detall per Francesca Pallarès 1965 És protegit per una bona muralla conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents Fou habitat durant els segles V-III aC Els materials es conserven al Museu d’Arqueologia de Barcelona
Sant Antoni
Caseria
Caseria del municipi de Monesma i Queixigar (Baixa Ribagorça), al SW de Badies, camí de Castigaleu.
Formà part de l’antic terme de Monesma de Ribagorça
Sant Andreu de Barravés
Abadia
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés, al municipi de Montanui (Ribagorça).
La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet