Resultats de la cerca

Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la Ribagorça, de secà, els contraforts subpirinencs

Juntament amb la serra d’Estada 1 026 m alt, a ponent en direcció d’E a W, i alineada, a llevant, amb les de Sant Quilis 1 080 m alt, del Volterol 855 m alt i de la penya Roja 645 m alt, de direcció SE, constitueix un anticlinal mesozoic, afectat per distorsions diapíriques, que s’estén entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana Pel nord, és aiguavés de l’Éssera, pel qual desguassa al pantà de Barasona Les llenques argiloses compreses entre els plecs són aprofitades per als conreus i l’establiment de petits nuclis Camporrells, Valldellou, Purroi, Jusseu, Aguinaliu i Estadella Al…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…

La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…