Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Siscar
Poble
Poble (591 m alt) del municipi de Benavarri (Ribagorça), dins l’antic terme de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’E del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar , que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319 El 1425 fou unida a la comanda de Susterris
Montanyana
Vila (616 m alt) i antic cap del municipi del Pont de Montanyana (Ribagorça), a la confluència dels barrancs de Sant Joan i de Sant Miquel, que formen el barranc de Montanyana, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria Hi hagué un priorat de l’orde de l’Hospital, testimoniat entre els anys 1379 i 1769, sota l’obediència del comanador de Susterris L’antic castell de Montanyana i la vila havien estat cedits als hospitalers el 1175 pel comte de Pallars Jussà Ramon El lloc formava un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, estès a la dreta del Cinca, al SE de l’extens terme de Fraga (plans de Cardell i Buriat, als Monegres), davant la confluència del riu amb el Segre.
Els conreus ocupen 1989 una superfície total de 2 629 ha, el 74% de la qual correspon al secà, dedicat gairebé exclusivament a l’ordi El regadiu és en expansió gràcies a la prolongació de l’antiga séquia o canal del Cinca, que permet accedir a la part plana del terme 67% de la superfície municipal Hom hi troba blat i ordi gairebé el 50% Els fruiters ocupen 599 ha predomina el presseguer, seguit de la pomera i la perera L’ametller i l’olivera són conreus residuals 94 ha en conjunt el 1989 Predomina el règim d’explotació directa 96,4% el 1989, i la terra és dividida en 108 explotacions, de les…
el Matarranya

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…