Resultats de la cerca

Ocupa uns 10 km de llarg per 2 d’ample, i s’eleva de 1000 a 1329 m alt Separa l’antic municipi baix-ribagorçà de Fet S del de Viacamp i Lliterà N, on comença la clotada d’Areny El trànsit, impossible pel congost de Mont-rebei, és atret per Benavarri a la vall del Guard

És accidentat pels contraforts occidentals de les serres de Palleroa i de Giró Gran part del territori és cobert de boscs roures i carrasques i de pasturatges La tradicional activitat del carboneig desaparegué L’agricultura és totalment de secà, i hi predominen els cereals blat i ordi Hi ha ramaderia bestiar de llana i porcí, que ha anat creixent a llarg dels anys La població ha minvat des del 1930 a causa de l’emigració, especialment a Barcelona El poble 44 h agl i 59 h diss 2001 836 m alt és en un coster, a la dreta del riu de Queixigar L’església parroquial és dedicada a sant…

La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la població del…

L’església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d’Assan

S'inicia prop del poble del Ru és conegut també amb el nom de congost del Ru Es troba tot ell dins el municipi de Castilló de Sos A la sortida, s’inicia el terme de Seira, dins el sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça

El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària Al…

El terme és drenat, a més, pels barrancs del Regall o de la Canaleta i de la vall de Viguera, afluents, per la dreta, del Matarranya La meitat del territori és coberta de bosc de pins 903 ha Les terres de regadiu 73 ha, on es conrea alfals, oliveres, patates i mongetes, s’estenen tot al llarg del riu i són regades amb l’aigua del Matarranya, a través de la séquia d’Arnau que pren l’aigua després de la confluència amb el Tastavins, passa damunt el barranc del Regall per un aqüeducte i és utilitzada encara als termes de Cretes i de Calaceit, fins a la confluència amb el barranc de Calapatar, al…

Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera 2268 m alt el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966 El relleu baixa ràpidament cap al SE serreta Roia, 1747 m, on hi ha la Noguera Ribagorçana, collector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera Barravés i la Valira de Castanesa Castanesa presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori, els conreus…

S'estén per la zona oriental de la serra de la Gessa i, al S, per la plana meridional de la Llitera Aquestes terres planes són regades amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya i de les seves desviacions séquia de la Magdalena El 1972 hi havia 3233 ha censades el 62,5% del terme de les quals és conreat el 71%, majoritàriament pels mateixos propietaris Els conreus principals són el de cereals ordi i blat i el d’arbres fruiters pomers, presseguers, perers La ramaderia porcins i ovins i l’aviram completen les activitats econòmiques A la zona més muntanyosa hi ha una gran finca de propietat comunal…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…