Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Lliri
Església de Sant Martí de Lliri
© Carolina Latorre Canet
Poble
Poble del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), als vessants occidentals del pic Gallinero (2.728 m), a la capçalera del barranc de Lliri, afluent per l’esquerra de l’Éssera.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí Formava municipi a mitjan segle XIX
Noals
Vista del poble de Noals
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), situat a 1.028 m alt, a l’esquerra de la Valira de Castanesa.
De la seva parròquia Santa Maria depèn l’església de Benifonts Formava municipi independent a mitjan segle XIX
Lliterà
Poble
Poble del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça), situat al vessant N del Montsec d’Estall, a la capçalera del barranc de les Ortogues, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial el Roser depengué de la de Viacamp fins el 1804 Formava municipi a mitjan s XIX
la Colomina
Llogaret
Llogaret del municipi de la Pobla de Roda (Baixa Ribagorça), vora l’Isàvena.
Formà part del municipi del Mont de Roda, que fou annexat al de Roda de Ribagorça a mitjan s XIX
el Mas del Llaurador
Despoblat
Despoblat del municipi de Valljunquera (Matarranya), situat al NE del cap del municipi.
L’església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo Formava municipi independent a mitjan s XIX
Sos
Poble
Poble del municipi de Sessué (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al SE del cap del municipi.
De la seva església parroquial Sant Andreu depèn la capella de Santa Llúcia A mitjan s XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué
Entença
Poble
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), a l’esquerra del riu de Queixigar, abans de la confluència amb el riu Guard.
A mitjan segle XIX era municipi independent, fins que fou annexat al de Calladrons, que el 1974 fou agregat al de Benaverri L’església parroquial és dedicada a sant Jaume Damunt el poble hi ha l’ermita de Sant Salvador 576 m alt El seu castell fou origen de la primitiva baronia d'Entença
Sanui i Alins
Sanui i Alins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, al qual s’uní el 1969 el d’Alins de Llitera (i que prengué el nom de Sanui i Alins), al límit septentrional de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui.
Un terç del territori és ocupat per la brolla la resta és dedicada a conreus de secà cereals 1500 ha, ametllers 400 ha i oliveres 350 ha Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha amb una mitjana de 25,4, en gran part de conreu directe La ramaderia és complementària Des del 1900 ha sofert un despoblament del 47% La vila de Sanui 281 h agl 1981 456 m alt a mitjan segle XIX era encara assenyalat dins el terme la caseria d' Herbera , és al límit actual del domini lingüístic català El seu parlar manté, dintre el dialecte ribagorçà, trets…
Lasquarri
Vista de la vila de Lasquarri
© Ajuntament de Lasquarri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, situat en gran part a la ribera de l’Isàvena, a l’esquerra del riu, aigua amunt del barranc de la Ribera, límit occidental del terme.
El territori és accidentat, al S, per la serra de l’Ametllera 1115 m alt, que forma part de la del Castell de Llaguarres Al vessant meridional d’aquesta serra, comprèn un sector de capçalera de les valls dels rius Guard i de Queixigar, i, més al S, el terme separat i poble de les Segarres Altes Gran part del terme és boscada rouredes i alzinars, i fou afectat per la reforestació de l’estat del 1953 Les terres de conreu ocupen el 30% del terme blat, ordi, civada, farratge, vinya i ametllers Ramaderia ovina i porcina La vila 160 h 1996 648 m alt és a la vora d’un barranc afluent al de la Ribera…
Calaceit
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…