Resultats de la cerca

L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero…

La major part del terme pertany a la conca del Bergantes límit nord-occidental el drenen, a més, el barranc de Montnegrell i la rambleta de Torredarques límit septentrional, afluents per la dreta d’aquest riu, al qual s’uneix, conjuntament, al molí del Xorrador, al mateix indret on el Bergantes deixa el País Valencià L’extrem sud-oriental, el més muntanyós, és drenat pel barranc d’Entrefort o riera de Mont-roig, tributari del Tastavins Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar Hom conrea, al secà, cereals, ametllers i oliveres el regadiu, que aprofita…

Al s XIX formava part del municipi d’Aler De la seva església parroquial Sant Donat depenia el santuari de la Mare de Déu de les Ventoses

Comprèn, doncs, una bona part de les comarques catalanes de la Llitera, el Segrià i el Baix Cinca i de l’aragonesa de la Ribera de Cinca, i serveix de transició entre les comarques fisiogràfiques de la Noguera, el pla d’Urgell i les Garrigues, a llevant, i el Somontano de Barbastre i els Monegres, a ponent D’ençà de l’establiment dels regadius dominats pel canal d’Aragó i Catalunya, hom tendeix a fer coincidir els límits de la Llitera com els de l’Urgell, a l’altra banda del Segre amb els de l’àrea regada, i resten inclosos a la Ribagorça, de secà, els contraforts subpirinencs

És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…