Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
riu de la Pena
Riu
Afluent per l’esquerra del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Tortosa, dins el terme de Beseit (Matarranya); després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és termenal entre els municipis de Beseit i de Vall-de-roures, és embassat al pantà de la Pena; aquest té una capacitat d’uns 20 milions de metres cúbics, i la seva construcció, començada l’any 1919, fou enllestida el 1930.
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Alaó
Monestir de Santa Maria d’Alaó
© Xavier Varela
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Alaó) de la Ribagorça, municipi de Sopeira, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de la confluència de la Valira de Cornudella, sortint del Congost d’Escales.
L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…