Resultats de la cerca

Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona Hi ha poques figures, totes d’animals tres cérvols i alguna altra de poc clara El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit

La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…

L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de les dues de la…

Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…

L’edifici Església d’una nau i absis semicircular d’alçada considerable, amb restes de cinc lesenes incompletes La nau té volta de canó apuntada, mentre que l’absis, cobert per volta de quart d’esfera, va precedit per un doble arc presbiteral Guarda relació, pel que fa a la tipologia constructiva, amb l’església de Santa Maria d’Ovarra L’absis és flanquejat per dues capelles disposades a manera de transsepte, que es van afegir més tard, potser tot coincidint amb l’erecció del campanar de torre, situat a l’angle nord-oest Aquest cos aprofita la porta original com a pas de comunicació amb la…

La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per…

L’edifici Del conjunt monàstic, tan sols se’n conserva l’església i algunes dependències tardanes a la banda oest la porta d’entrada al recinte monacal, la sala capitular i el recinte del claustre L’església, situada al sector sud del conjunt, és de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis semicirculars a l’est, més gran el central que els laterals Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada Altres set finestres del mateix tipus s’obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de di­mensions més grans, esqueixada recta i ornamentat…

La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…

Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…