Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
Cardet
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses.
La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l’hostal de les Cabanasses La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix
Eridà
Astronomia
Constel·lació austral entre les del Taure i de l’Hidra mascle.
Pot ésser observada a l’hemisferi nord d’una manera parcial entre els mesos de novembre i febrer Els estels d’aquesta agrupació dibuixen al firmament una línia estreta i sinuosa que comença a l’est de Rigel Els estels més brillants de la constellació són α Eridani , de magnitud 0,6, situat a una distància de 127 anys llum del sistema solar, i ο Eridani , estel triple situat a 16 anys llum, que és un dels de més gran moviment propi, puix que el seu moviment anual sobre l’esfera celeste és de 4,08´
Coloma
Astronomia
Constel·lació austral, situada entre les del Ca Major i la Popa.
L’estel principal és un binari de magnitud 3
el Forn
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà i de l’Escultor.
Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax
comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
el Sagitari
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de l’Àguila, Capricorn, el Microscopi, el Telescopi, la Corona Austral, l’Escorpió, el Serpentari, el Serpent i l’Escut.
Conté 204 estels visibles a ull nu, entre els quals n'hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel α Sagittarii és de magnitud 4,11 i és situat a una distància de 250 anys llum La constellació, però, contràriament a la norma establerta, conté altres estels més brillants que l’estel α Sagittarii Un altre objecte celeste important de la constellació és una nebulosa d’emissió, coneguda amb el nom de nebulosa Trifida , que és situada al NE de l’estel λ Sagittarii Cal assenyalar també que la direcció de la constellació és la de les regions centrals de la Galàxia
el Llangardaix
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Cigne, Cefeu, Cassiopea, Andròmeda i Pegàs.
Conté pocs estels el principal, α Lacertae , és de magnitud aparent visual 3,85, pertany al tipus espectral A0 i és a una distància de 91 anys llum
el Corb
Astronomia
Constel·lació austral entre les de la Verge i de l’Hidra femella.
Els seus estels més importants són l’α - Corvi , nan de magnitud visual 4,18, situat a 63 anys llum de distància i que pertany a la classe espectral F 2, i el β- Corvi , gegant de magnitud visual 2,84, que és a una distància de 63 anys llum i pertany a la classe espectral G 4
la Copa
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó i de l’Hidra femella.
L’estel principal és un gegant de magnitud aparent 4,20, situat a 163 anys de llum de distància i que pertany a la classe espectral K1
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina