Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
sa Roqueta
Illa
Nom que els habitants de les Illes Balears donen a la respectiva illa natal.
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…
capitania general de Mallorca
Militar
Demarcació militar, que comprenia el conjunt de les Illes Balears, que prengué, a mitjan segle XIX, el nom de la capitania general de Balears
.
Sorgí com a demarcació exclusivament militar a la fi de l’Antic Règim, el 1833, en separar dels capitans generals l’administració civil de les noves províncies
Mallorca
Popularment i per contraposició al Principat i al País Valencià, les Illes Balears.
els Dracònids
Els Dracònids (2011)
© Francesc Pruneda / Astronomia des de l'Empordà
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la constel·lació boreal del Dragó.
És visible a ull nu entre el 8 i el 10 d’octubre i es produeix en passar la Terra per l’òrbita del cometa 21P/Giacobini-Zinner, els residus del qual provoquen una pluja d’estels Al segle XX fou especialment intens el 1933 i el 1946
cometa de Hyakutake
Astronomia
Cometa descobert el 30 de gener de 1996 per Yuji Hyakutake (C/1996B2), a la constel·lació de Libra.
El cometa es trobava a 270 milions de quilòmetres de la Terra, però s’hi adreçava quasi directament passà força a prop de la Terra, a una distància mínima d’uns 14 milions de quilòmetres el 24 de març de 1996 La inclinació del seu pla orbital fou de 54,5° i la seva cua arribà a tenir una llargada en el cel de fins 80°-100°, tot i que no fou tan brillant com la del cometa de Hale-Bopp Poc després del seu pas pel periheli el 24 de febrer de 1996, SOHO detectà el cometa en el camp del coronògraf LASCO, i descobrí una tercera cua La cua en qüestió era curta i romangué alineada en la direcció del…
el Burí
Astronomia
Constel·lació austral, situada al sud de l’Eridà, a l’est del Rellotge i a l’oest del Colom.
Acrux
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Creu del Sud, el quinzè més brillant de l’esfera celeste (magnitud visual aparent 0,9), a una distància de 281 anys llum.
És a la seqüència principal i pertany a la classe espectral B l
la Verge
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.
Conté 164 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud i tres de la tercera L’astre principal, α Virginis , és anomenat també l' Espiga Conté també un important cúmul de galàxies, el qual consta, més o menys, de 3 000 elements, que són situats a una distància mitjana de 7 milions de parsecs, i s’allunya de la Terra a una velocitat de 1 240 km/s
la Vela
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de la Brúixola, la Màquina pneumàtica, el Centaure, la Quilla i la Popa.
Conté 195 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són tres astres de tercera magnitud Una característica important d’aquesta constellació és que és travessada per una de les regions més brillants de la Via Làctia La constellació de la Vela era considerada antigament com una part de la constellació d' Argo