Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Acrux
Astronomia
Estel de la constel·lació de la Creu del Sud, el quinzè més brillant de l’esfera celeste (magnitud visual aparent 0,9), a una distància de 281 anys llum.
És a la seqüència principal i pertany a la classe espectral B l
Plutó
Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica…
Artur
Astronomia
Estel de la constel·lació del Bover, el cinquè més brillant de la volta celeste i el més brillant de l’hemisferi nord (magnitud visual aparent —0,1), a una distància de 35,86 anys llum.
És un gegant vermell i pertany al tipus espectral KO
Neptú
Neptú i les seves llunes
© Florent DIE - Fotolia.com
Astronomia
El vuitè i més exterior dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els…
Betelgeuse
Astronomia
Estel de la constel·lació d’Orió, el tretzè més brillant de la volta celeste (bé que presenta una magnitud visual aparent que oscil·la, amb un període irregular de 2 070 dies, entre 0,4 i 1,3), situat a uns 650 anys llum.
És un supergegant vermell diàmetre 400 vegades més gran que el solar i pertany al tipus espectral M 2
Lluna
Aspecte de la Lluna
© NASA/JPL/USGS
Astronomia
Únic satèl·lit natural de la Terra.
Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…