Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Pòl·lux
Astronomia
Estel de la constel·lació dels Bessons.
És un estel gegant, de color groc, que té una magnitud aparent d’1,21, és situat a una distància de la Terra de 31 anys llum i pertany al tipus espectral K0 Malgrat ésser catalogat com a estel β, en realitat és l’estel més brillant de la constellació
l’Octant
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Gall Dindi, Tucà, l’Hidra mascle, la Taula, el Camaleó i l’Ocell del Paradís.
L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a situar el pol sud és la Creu del Sud,…
l’Escultor
Astronomia
Constel·lació austral, entre les de la Balena i el Fènix, anomenada anteriorment per Lacaille Taller de l’escultor
.
L’astre principal de la constellació, α Scl , és un estel de magnitud 4,39, situat a una distància del Sol de 270 anys llum Dins la regió de l’esfera celeste ocupada per aquesta constellació hi ha el pol sud galàctic
l’Ossa Menor
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Girafa, el Dragó i Cefeu.
Popularment és anomenada el Carro petit Conté 40 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i un de tercera L’estel principal de la constellació, α Ursae Minoris , és l'Estel Polar i coincideix, aproximadament, amb la posició del pol nord de l’hemisferi celeste
Vega
Astronomia
Estel α de la constel·lació de la Lira
.
És un estel de la sèrie principal, pertany al tipus espectral A0 i és de color blau El seu radi és 2,4 vegades el radi del Sol, i la seva lluminositat intrínseca és 50 vegades superior a la del Sol D’aquí a uns 13000 anys aquest estel serà el més proper al pol nord Estel Polar
la Creu del Sud
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Centaure i de la Mosca.
Té 44 estels visibles a ull nu, quatre dels quals α, β, δ i γ són de segona magnitud, i un de tercera Els estels α, β, δ i γ determinen la figura d’una creu dirigida cap al pol de l’hemisferi austral, del qual és allunyada 30° Entre els estels α i β de la constellació hi ha una nebulosa fosca molt important, anomenada Sac de Carbó
Lluna

Aspecte de la Lluna
© NASA/JPL/USGS
Astronomia
Únic satèl·lit natural de la Terra.
Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…
Neptú

Neptú i les seves llunes
© Florent DIE - Fotolia.com
Astronomia
El vuitè i més exterior dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els que…
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del…