Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Montserrat d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, estès a l’esquerra del riu Magre, que forma el límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes (el Portell, 334 m alt.).
El matollar i la garriga 20% del terme serveixen com a pasturatge per a la ramaderia de llana L’agricultura és predominantment de secà, destinat sobretot a la vinya 1 400 ha —moscatell per a misteles i consum en fresc i vi de bona qualitat— i a garrofers, i, en menor quantitat, a oliveres, ametllers i cereals El regadiu s’ha expandit molt gràcies a la creació de pous, en gran part dedicat a tarongers i la resta a hortalisses i tabac Hi ha granges de porcs Les activitats industrials tradicionals són les derivades de l’agricultura hi ha jaciments d’argila, que hom porta a les bòbiles i a les…
Altafulla
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la zona costanera.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…
vall dels Alcalans
Vall de la Ribera Alta que comprèn la conca mitjana del riu Magre (o rambla d’Algemesí), des que deixa la Foia de Bunyol, a la confluència amb el riu de Bunyol, fins que penetra a la plana del Xúquer, poc abans de Carlet.
Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Torís, els pobles d’Alfarb, Montserrat d’Alcalà, Montroi i Real de Montroi i els despoblats d’Alcalà, Alèdua i Serra Rebé el nom de l’antic castell d'Alcalà
el Morell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta.
Situació i presentació El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell Alt Camp i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp, al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el…
Real de Montroi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans.
El terme s’estén a la dreta del riu Magre i és accidentat a l’W pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón 518 m alt Drena també el territori la rambla d’Algodar Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes Predominen els conreus de secà unes 2 000 ha vinya 450 ha, en part de raïm moscatell mistela i consum en fresc i en part per a vi —molt apreciat—, garrofers 500 ha, oliveres i ametllers El regadiu unes 200 ha aprofita l’aigua del riu a través de séquies i també l’aigua de pous i és destinat a hortalisses i tarongers Les activitats industrials…
Montroi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, a l’extrem nord-occidental de la comarca.
El terme és travessat pel riu Magre al sector septentrional i és accidentat al meridional pels contraforts de la serra d’El Caballón i de la de Dosaigües El matollar ocupa una quarta part del territori, i la resta és conreada en règim de secà, llevat unes 200 ha prop del riu Magre, dedicades sobretot a tarongers, i també a hortalisses El conreu principal és el de la vinya 1 300 ha —que produeix moscatell per a mistela i per a consum en fresc i vi de bona qualitat—, seguit pels de garrofers i d’oliveres Hi han estat installades algunes granges La població, en retrocés, tendeix a …
la Nou de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N.
Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…
el Penedès
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn…
la Ribera Alta
Comarca del País Valencià, a la regió de València.
La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen la ratlla…