Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
la Murta
Vista del monestir de la Murta (Alzira)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims del municipi d’Alzira (Ribera Alta), situat al fons de la frondosa vall de la Murta (o de Miralles), tancada al S per la serra de la Murta (368 m alt.), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.
Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys…
Llaurí
Pou i molí de Llaurí
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès als vessants nord-orientals de la serra de Corbera, des de la serra del Cavall Bernat (592 m alt.) fins a la séquia de Llaurí, a la plana al·luvial del Xúquer.
L’àrea no conreada, al sud del terme, ocupa unes 300 ha de pinedes Hi ha un petit sector de secà en la zona de transició de la muntanya al pla oliveres, ametllers, garrofers Però la principal activitat és l’agricultura de regadiu, que s’estén sobre unes 800 ha i que aprofita l’aigua derivada del Xúquer 260 ha i de pous 540 ha La part més baixa és dedicada a l’arròs 300 ha, en regressió, els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers 500 ha El poble 1207 h agl 2006, llauriners 14 m alt és a la zona de contacte de la muntanya amb el pla, prop de l’antiga zona pantanosa, convertida avui en…
baronia de Beniomer
Antic llogaret
Jurisdicció senyorial que comprenia l’antic lloc de Beniomer, al municipi de Llaurí (Ribera Baixa), annexa del vincle de Llaurí fundat per Jeroni Vic, ambaixador de Ferran II, i convertida el 1904 en títol del regne com a baronia a favor de Júlia de Manglano i Palència, filla dels barons de Llaurí.