Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
riu de Sallent
Riu
Afluent del Xúquer per la dreta, que neix dins el terme de Bolbait (pren fins a Xella el nom de rambla de Bolbait), travessa el terme de Xella i el d’Anna i, sempre ben encaixat, penetra a la Costera (Estubeny) i després a la Ribera Alta (Sallent de Xàtiva), on inicia el seu curs baix, a la plana; després de travessar el terme de Càrcer desguassa al Xúquer aigua avall d’Antella, al límit del terme de Cotes.
El seu principal afluent és el riu d’Anna
les Salines
Jaciment paleontològic
Jaciments de sal del municipi de Manuel (Ribera Alta), a l’esquerra del riu d’Albaida.
Explotades des del 1782, en temps de Carles III, el 1836 hi havia dues fàbriques, amb 487 basses per a l’evaporació de l’aigua de mar La producció, al darrer quart del s XIX era de 10 000 quintars Havien estat comprades a l’estat pel marquès de Vivel foren tancades per antieconòmiques vers el 1900 i el marquès les donà el 1926 a l’exèrcit, al cos d’enginyers militars En crear-se els centres d’instrucció de reclutes, les salines foren convertides en camp de tir d’un destacament d’enginyers
Roseta
Despoblat
Despoblat del municipi de Manuel (Ribera Alta), al nord del poble.
Era una antiga alqueria islàmica del terme de Castelló de la Ribera
el Portitxol de la Valldigna
Coll (108 m) on s’uneix el massís de la Valldigna i la serra de les Agulles, que comunica la Valldigna (Benifairó), a la Safor, amb la vall d’Aigüesvives (Alzira), a la Ribera Alta.
el Poblenou
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de Catadau (Ribera Alta), a l’W del poble, vora la carretera de Llíria.
la Pobla Llarga
Un carrer de la Pobla Llarga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer i del riu d’Albaida, accidentat a l’extrem oriental per la Serratella (129 m alt.), coberta de pinedes i matollar (200 ha).
La quasi totalitat del territori és dedicada a l’agricultura de regadiu 800 ha, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida i de pous El taronger és el conreu principal 500 ha i l’arròs ha restat molt reduït els darrers anys 40 ha Les activitats industrials se centren en petites fàbriques de sucs i essències de taronja, serradores per a fer envasos de fruites i, sobretot, magatzems de preparació de la taronja per a la seva comercialització El poble 4 311 h agl 2006, poblatans 29 m alt és a la plana, prop de l’estació del ferrocarril de València a Xàtiva L’església parroquial de Sant Pere fou…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons…
Pintarrafes
Caseria
Caseria del municipi de Carlet (Ribera Alta), 1,5 km a l’W de la ciutat.
Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609 Una llegenda situa en aquest indret el palau d’Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats Bernat d’Alzira Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants
la Pau
Barri
Barri del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al sud del nucli urbà.
És un sector comercial i industrial