Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
port de Càrcer
Coll (175 m alt.) de la carretera de València al port d’Almansa, damunt l’alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera, dins el municipi de la Llosa de Ranes.
baronia de Càrcer
Història
Jurisdicció territorial que comprenia el lloc de Càrcer (Ribera Alta), vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).
Passà als Cruïllers, als Cucaló de Montull i als Manglano
Càrcer
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que dóna nom a la vall (anomenada també Vall Farta), al límit amb la Costera.
El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de…
Carcaixent
Plaça de l’església de Carcaixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que s’estén des del Xúquer, que en forma el límit nord-oest, fins a les muntanyes de la Valldigna, límit sud-est.
El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…
el Canyar
Barri
Colònia industrial
Barri i colònia industrial (381 h [1960] i 207 h [1965]) del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta).
Calabarra
Caseria
Caseria del municipi de Torís (Ribera Alta), a l’extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra
.
Cabanes
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alzira (Ribera Alta), a l’esquerra del riu dels Ullals, prop del terme de Massalavés.
Situat en una zona de conreu arrosser, fou abandonat a causa de les febres als s XVII i XVIII
Berfull
Recinte emmurallat de Berfull
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Rafelguaraf (Ribera Alta), 1 km al nord-est del poble.
Antic lloc de moriscs del terme de l’Énova, fou agregat el 1574 a la nova parròquia de Rafelguaraf Tenia 20 focs el 1609 Fou municipi independent fins el 1846
baronia de Benimuslem
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Benimuslem (Ribera Alta), vinculada el 1620, prèvia facultat reial, per Joan Crisòstom Baltasar de Julià Figuerola i Munyós, baró de Benidoleig, Forna i Pujol.
Passà als Escals, als Falcó i als Rodríguez de la Encina
Benimuslem
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, sobre la plana al·luvial, a l’esquerra del riu Xúquer.
El terme és pla, ocupat pel regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer el conreu principal és el de tarongers 297 ha, seguit de les hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades en un 79% pels propietaris i en un 17% per arrendataris La població augmentà en un 62% del 1900 al 1960 des d’aleshores té tendència a minvar El poble 588 h agl 2006, benimuslers 23 m alt era una antiga alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 37 famílies Pertangué als Castellví des del s XIV Fou després centre de la baronia de Benimuslem L’església, dependent d’…