Resultats de la cerca

El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413 fou erigit en parròquia el 1535 Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany Fou centre del marquesat de Montortal L’any 1842 el poble fou agregat al municipi de l’Alcúdia

El sector septentrional forma part de la plana alluvial del Xúquer El territori no conreat un 25% del total és ocupat en gran part per matollar L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana alluvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de taronges El poble 2 529 h agl 2006 maniuelencs o maniuelers 47 m alt és a la…

La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent

La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a Antoni de…

Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida 400 ha i de pous 500 ha el taronger constitueix gairebé un monocultiu 800 ha, i la resta és destinada a hortalisses L’agricultura ocupa el 62% de la població activa Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment Façana de l’església de Rafelguaraf © Fototecacat El poble…

El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…

Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar…

És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…

L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…

Situat a la plana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través de la séquia d’Escalona dita també séquia de Castelló , i també per la séquia de l’Énova, derivada del riu d’Albaida El…