Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Los Marcos
Llogaret
Llogaret del municipi de Venta del Moro (Plana d’Utiel), situat uns 7 km a l’E de la vila.
serra d’El Negrete
Serra
Alineació muntanyosa que limita pel NE la Plana d’Utiel, dins el municipi d’Utiel, al límit amb el de Xelva (Serrans).
riu de Millars
Riu
Afluent del riu Magre per l’esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de N a S el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova (Foia de Bunyol).
Lurdilla
Caseria
Caseria del municipi de Sinarques (Plana d’Utiel), al SE de la vila, al límit del terme.
Lobos Lobos
Caseria
Caseria del municipi de Sinarques (Plana d’Utiel), uns 2 km al SE de la vila.
la Loberuela
Llogaret
Llogaret del municipi de Camporrobles (Plana d’Utiel), situat 6 km al NE de la vila, ocupat temporalment en període de vacances.
Villargordo del Cabriel
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras Aprofitant l’encaixament del riu que la carretera salva pel port de Contreras ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme pont de Contreras Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb…
El Barriete
Barri
Barri del municipi de Requena (Plana d’Utiel), integrat a l’aldea de Sant Antonio, a 6 km del nucli urbà de Requena..
El Azagador
Caseria
Caseria del terme municipal de Requena (Plana d’Utiel), situada a la dreta del riu Negre, a 2,5 km de Requena.
Los Villares
Poblat ibèric del terme municipal de Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel).
Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada S'hi han trobat indicis d’una producció vinícola important S'identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica