Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
la Mongia
Caseria
Caseria del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), al S del poble.
serra de les Mules
Serra
Serra dels municipis de Dosrius (Maresme) i Vallgorguina i Vilalba Sasserra (Vallès Oriental).
la Cirera
Castell
Antic castell i església (Sant Julià) del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
De l’antic castell, del qual procedia una família de cavallers cognomenats Cirera o Sacirera , feudataris dels Lluçà i dels bisbes de Vic als segles XII-XIV, resta un tros de torre rodona, d’aparell romànic
serrat Llobater
Cim
Cim dels municipis de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
torrent de Vilaclara
Torrent
Curs fluvial del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), afluent de la riera de Relat.
Arnaus
Capella
Mas del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès) que té la capella pública de Sant Josep.
Torroella
Masia
Antiga masia del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), situada a l’extrem N del terme, vers Sant Feliu Sasserra (Lluçanès).
Existia ja el 1266 i recorda una vella fortalesa ara és renovada del tot La capella, sense culte, era dedicada a sant Francesc fou erigida el 1868
el Bages
Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
Sant Julià de la Cirera
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Sant Feliu Sasserra (Lluçanès), situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta