Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
la Ciutat Jardí
Barri
Barri residencial de Mataró, al nord-est del nucli urbà, dins la zona de l’Eixample, format per torres.
Fou construït en 1945-50 per iniciativa de la Caixa d’Estalvis de Mataró, segons un projecte del 1924
Sant Quirze Jardí
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental.
Polígon Industrial de Can Jardí
Equipament del municipi de Rubí (Vallès Occidental).
Montflorit
Urbanització
Urbanització de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), al S del centre urbà.
Sorgit al principi del s XX, és centre residencial i d’estiueig, format per nombroses torres voltades de jardí
Can Vallhonrat
Barri
Barri de Rubí (Vallès Occidental), a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.
Sorgí el 1960 per iniciativa privada malgrat el projecte de formar una ciutat jardí, la manca de serveis urbans mínims el convertí en suburbi
Rocafonda
Barri
Barri residencial de Mataró (Maresme) situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el s XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924 Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró
Bellaterra
Urbanització
Urbanització del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), al N del terme, prop del de Sabadell.
Hom la començà a construir el 1929 com a ciutat jardí i centre d’estiueig El 1968 hi fou edificada entre aquest barri i el de Serraperera, a la vall de Moronta, la Universitat Autònoma de Barcelona, inaugurada el 1971
el Cros
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), a la dreta de la riera d’Argentona, aigua avall de la vila.
El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià