Resultats de la cerca
Es mostren 3434 resultats
Sant Salvador de Terrades
Ermita
Caseria
Ermita i caseria del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.
És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
can Sant-romà
Masia
Masia del municipi de Tiana (Maresme), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre.
L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del sI aC Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008 La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal Al s XIX fou transformat en casal modernista Una tempesta posà 1934 al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’…
Sant Pere de Riu

Aspecte del comunidor de Sant Pere de Riu
© Alberto González Rovira
Història
Antiga demarcació del municipi de Tordera (Maresme), al sector del terme al S del massís del Montnegre, a la vall mitjana de la riera de Pineda, que davalla d’Hortsavinyà, prop del límit amb el terme de Pineda (Maresme).
El terme és format per masies disseminades i centrat per l’església parroquial SantPere Formà part, al segle XIX, amb Vallmanya, del municipi d’Hortsavinyà
Sant Nicolau
Masia
Masia del municipi de Granollers (Vallès Oriental), a la dreta del Congost, davant la ciutat.
Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851
castell de Sant Miquel de Montornès

castell de Sant Miquel de Montornès
© Albert Aguilera (CC0)
Castell
Antic castell, al cim d’un turó (426 m d’altitud, el més alt del municipi), contrafort N de la Serralada Litoral, dins el terme de Montornès del Vallès al límit amb el de Vallromanes (Vallès Oriental).
El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…
serra de Sant Mateu

Aspecte del cim de la serra de Sant Mateu
© Alberto González Rovira
Serra
Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.
S'estén entre els municipis de Teià i Vilassar de Dalt i el vallesà de Vallromanes, amb les altituds màximes al de Premià de Dalt el turó de Lledó 496 m, l’església de Sant Mateu , que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt 490 m i el proper turó de Sant Mateu 500 m Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar rieres de Premià, de Teià i les que aflueixen al Mogent de Vallromanes, la més important d’Ardenya o de…
Sant Marçal de Montseny
L’església romànica de Sant Marçal de Montseny (s XII)
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina