Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
la Plana d’en Lledó
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), a l’W del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
Sorgí el decenni dels seixanta amb l’edificació de blocs d’escassa qualitat i de cases unifamiliars És deficitari en equipaments urbans
Sant Sadurní de Collsabadell
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007664.jpg)
Església de Sant Sadurní de Collsabadell, a Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent; la façana conserva restes de l’edificació romànica del s. XI, reformada als s. XIII, XVII i XX.
Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040 Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona Fou agregat al s XIX al municipi de Llinars
Bellulla
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007178.jpg)
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
priorat de Montalegre
Priorat
Antic priorat femení de donades o canongesses augustinianes situat al municipi de Tiana (Maresme), al límit N del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual la Conreria
.
Les monges s’hi establiren al començament del s XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…
castell de Sacreu
Història
Fortificació prefeudal situada en una de les elevacions (368 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu
Sant Joan Sanata
![](/sites/default/files/media/FOTO/A007306.jpg)
Església de Sant Joan Sanata de Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al NE de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera.
N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130
Santa Justa
![](/sites/default/files/media/FOTO/20100910 Ermita de Santa Justa.jpg)
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
baronia de Montbui
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montbui
(Vallès Oriental).
El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona El 1408 el rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490 Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al s XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui
Parc de la Serralada Litoral
Espai natural
Espai natural al tram septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona