Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Peralèr
Castell
Antic castell de la vila d’Arties, al municipi de Salardú (Vall d’Aran) que fou expugnat pels francesos, juntament amb el d’Entransaigües, el 1283.
Marcatòsa
Història
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format amb la divisió de l’antic terçó de Viella; comprenia Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.
cometa dels Erculls
Coma
Coma del massís de Vaqueira, al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llança
Montcabrer
Vista del cim de Montcabrer
© Alberto González Rovira
Muntanya
Contrafort sud (307 m) de la Serralada Litoral, al límit entre els termes de Cabrils i de Cabrera de Mar (Maresme), que es comunica amb el turó de Burriac pel coll de Burriac.
Al cim hi ha restes d’un poblat ibèric Els seus vessants han estat urbanitzats
Ca l’Amar de la Torre
Ca l’Amar de la Torre
Alberto González Rovira
Masia
Masia dels segles XVI-XVII d’Arenys de Munt (Maresme), de planta quadrada amb coberta a quatre vessants i una torre emmerletada en un dels angles; és declarada bé cultural d’interès nacional.
Garòs
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprèn la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Artics, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo
pla de Grau
Delta de la Tordera, estès pels municipis de Malgrat de Mar, Palafolls i Santa Susanna (Maresme) i Blanes (Selva), regat amb aigua subàlvia del riu i intensament conreat; s’hi han localitzat modernament importants indústries.
Antigament hom comprenia també sota aquest nom el pla de Pineda dit també les Sorres , entre el cap Aspre o de Calella i Santa Susanna
Alella de Mar
Barri
Antic barri marítim de la parròquia d’Alella (Maresme), situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan s XIX a la contigua vila del Masnou, amb la qual avui forma conurbació.
Era anomenat també les Cases de Mar
tuc Nere
Cim
Cim (2 511 m) de la serra que separa les valls de Varradòs i del riu Saliente, al municipi de Viella (Vall d’Aran), que enllaça pel coll de Vilac amb la serra d’Arenho.
Viella
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprenia la part mitjana de la comarca, amb els llocs de Viella, Gausac, Casau, Betren, Escunyau, Casarill, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons de Castièro o sesterçó de Viella i de Marcatòsa