Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Peramàs
Barri
Barri perifèric de Mataró (Maresme) sorgit a partir de l’onada immigratòria que afectà aquesta població des del decenni dels anys cinquanta.
Balàfia
Barri
Partida
Partida i barri perifèric de la ciutat de Lleida, situat al nord de la ciutat i desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida
les Torres de Sanui
Caseria
Antic poble
Caseria disseminada i antic poble del municipi de Lleida (Segrià), a 5 km de la ciutat, al NW, al peu de la serra Llarga, entre les Collades, Fontanet Curt i el tossal Roig, a poca distància de l’actual carretera d’Osca.
És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic
el Palau
Barri
Barri de Mataró (Maresme), situat al NE del centre urbà, entre la ronda d’Alfons X i el barri de Molins.
Sorgí amb l’expansió urbana i l’onada immigratòria dels anys cinquanta És urbanitzat i té una gran densitat de població i d’ocupació del sòl
Rocafonda
Barri
Barri residencial de Mataró (Maresme) situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el s XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924 Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró
els Mangraners
Barri
Barri residencial de Lleida, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d’aviació de l’Aeroclub de Lleida.
Fou creat el 1948 per immigrants andalusos, que hi aixecaren cases d’autoconstrucció, heterogènies i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa Bé que des dels anys noranta ha millorat en equipaments urbans, és encara una barriada marginal
els Molins
Barri
Barri de Mataró (Maresme), situat al N de la ciutat, a la primera línia de turons.
La seva urbanització començà els anys cinquanta amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix els Molins Baixos i cases autoconstruïdes per immigrants Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell
la Llàntia
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou
Nau Gaudí
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Edifici modernista de Mataró (Maresme), construït per Antoni Gaudí el 1883 per encàrrec de la Cooperativa l’Obrera Mataronense.
És el primer edifici que construí l’arquitecte, i l’únic que no fou promogut ni per la burgesia ni per l’Església De tot el projecte ideat, només es construí la nau de blanqueig de cotó, les latrines adjacents i una de les casetes per als treballadors desapareguda En la construcció de la nau destaca els desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors Abandonada durant molts anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró inicià les obres de restauració i rehabilitació, i des del 2010 és la seu de la Collecció Bassat d’art contemporani
Fibracolor
© Alberto González Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Tordera (Maresme).
El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina