Resultats de la cerca

La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà

L’església de Sant Feliu, antiga parròquia, és sufragània de la del Torn Garrotxa El lloc és esmentat ja el 978

Hi ha una església dedicada a santa Caterina i les restes de l’església romànica de Santa Maria, esmentada el 1048, de la parròquia de Sant Martí d’Ollers, que pertangué a la mitra de Girona Hi ha restes ibèriques dipòsits i sitges

L’església parroquial era romànica fou renovada totalment el 1906 A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa Havia estat sufragània de Sant Vicenç

L’església de Sant Pere, coneguda pel Remei per la imatge mariana que hom hi venera, és obra del 1803 i fou bastida damunt la primitiva parròquia romànica des del 1608 depèn de Miànigues El lloc, esmentat ja el 957, depenia de Sant Esteve de Banyoles

La seva parròquia Sant Julià és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona l’actual edifici, del començament del s XII, té un notable portal esculpit posteriorment li fou sobreposada una volta ogival En depèn l’església de Sant Andreu de Mata

En aquest indret hi havia hagut la farga i altres oficines de govern del castell de Palafolls la seva situació a la plana afavorí el seu desenvolupament, i al començament al s XX hi fou creada la parròquia de Santa Maria de Palafolls, inicialment com a sufragània de la de Sant Genís

És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al s XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al s XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del s XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme

Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera

És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat